Meravelles de Diania. La via verda del Serpis.

 

A les classes de Tècniques d'Educació Ambiental, ens enfrontem a una tasca que a mi personalment em resulta emocionant: organitzar una visita guiada amb un enfocament educatiu sobre el medi ambient. La particularitat és que el lloc triat ha de formar part d'allò que Joan Pellicer anomenava "Les meravelles de Diania".

"Les meravelles de Diania", una expressió que ens convida a explorar i descobrir les meravelles ocultes d'aquesta regió, ens proporciona l'escenari perfecte per a una experiència educativa única. El nostre repte és seleccionar un lloc que encapsule l'essència d'allò que Pellicer considerava sorprenent Diania.

Imaginem una visita guiada que no només ens portarà a un lloc físic, sinó que ens permetrà submergir-nos en la riquesa ambiental, ecològica i cultural de la regió. Des de la flora i fauna autòctona fins als aspectes històrics i culturals que han modelat aquest paisatge, la nostra narrativa buscarà destacar les connexions entre l'entorn i la nostra responsabilitat ambiental.

A través d'aquesta experiència, busquem despertar la curiositat i la consciència ambiental dels nostres companys de classe, inspirant-los a apreciar i protegir les "meravelles de Diania". Amb aquest projecte, no només creem una visita guiada, sinó també una oportunitat per compartir i aprendre junts sobre l'increïble entorn que ens envolta.

Avui, la nostra expedició tenia com a objectiu conquerir el cim de la Safor, un desafiament que esperàvem amb emoció. El cim de la Safor és una muntanya situada a la comarca de la Safor, a la província de València, al País Valencià. té 1013 m.s.n.m situada a 3 kilòmetres de la població de Vilallonga. És famosa per la seua característica forma de circ.

El circ i el cim de la Safor desde la cantera

El circ de la Safor pot confondre per la seua forma, no es tracta d'una formació glacial, aquesta zona hauria d'haver estat en condicions de neus perpètues durant un gran lapse de temps, i no és el cas. La zona més propera que podria haver reunit les condicions òptimes és a la serra de Javalambre, a uns 150 kilòmetres i a cotes de més de 2000 m.s.n.m. En altre moment parlaré sobre aquest tema, que és bastant interessant.

No obstant això, les condicions del terreny han desviat els nostres plans, però gràcies als companys Joel i Lluís, hem adaptat la nostra ruta cap a la fascinant Via Verda del Serpis, també coneguda com el "tren dels anglesos" o "Xitxarra".

Cartell de la companyia de trens.

 

Aquest ferrocarril va unir Alcoi i Gandia des de 1892 a 1969 portant carbó i matèries primeres a les fàbriques d'Alcoi i metal·lúrgia i tèxtils a Gandia, ah i als alcoians a la platja.
Podem observar 5 túnels al llarg del recorregut acompanyant al riu engalanat amb una bella vegetació de ribera i salvant un desnivell de 150 metres entre l'Orxa i la Reprimala.

A mesura que les nostres passes avancen per l'antic traçat de la via, me'n adone de la riquesa històrica i natural que envolta aquest trajecte, especialment a la secció que serpenteja entre l'Orxa i Vilallonga pel Racó del Duc. El paisatge, marcat pel traçat antic del tren, ofereix una visió única de la comarca i una oportunitat per connectar amb la història ferroviària, que, per altra banda, pot semblar avorrida, però a mi personalment, m'apassiona.

Els arbres ombrívols, el so del riu Serpis acompanya la nostra ruta, la flora, molt semblant a la que ja hem vist a visites anteriors ens acompanya durant pràcticament tot el nostre recorregut.

 

Immersos entre murs de pedra seca i mirant cap amunt per a deleitar amb les altes parets del canó que el riu Serpis ha creat a força de treball durant milions d-anys, i de sobte allà, en la cima del cel, un ésser majestuós, una àguila, surca l'espai amb una gràcia que desafia la mateixa gravetat. Amb cada batuda d'ales, el seu plomatge resplendeix. L'àguila es converteix en una dansa silenciosa amb el vent.

És hora d'esmorzar, i entre companys sec i comence a rendir comptes amb l'entrepà que m'he preparat aquest matí. La sensació és ben agradable, el poc fred que fa hui acompanyat del vent que s'encanona per l'orografia del riu m-acaricien el rostre, un frugal esmorzar i a continuar.

Un centenar de metres més endavant del nostre esmorzar, el primer túnel de la via, ha sigut una experiència brutal creuar-lo, ens han explicat que són els forats que hi ha dins del túnel, les vaporeres. Són grans forats per on es ventilava l'interior del túnel de tot el fum produït per la locomotora.

Explicació a peu de tunel

Interior del tunel iluminat per nosaltres

Una de les vaporeres

Al final de la vaporera

 A l'adinsar-nos en mitat de la foscor, hem hagut d'adaptar la nostra vista a l'obscuritat i per un moment m'he sentit un explorador, davant el desconeixement, sempre prudència i respecte, però mai por.

Precioses vistes desde el final de la vaporera al Racó del Duc

 En sortir del túnel, ens han explicat tot el que jo us he explicat abans sobre el tren Xitxarra i malgrat les ganes, hem hagut de fer mitja volta perquè ens havíem endarrerit en l'hora de sortida i ja no teníem temps. Però queda pendent una visita a la via verda i poder recórrer el seu trajecte de manera íntegra.