En que pense quan pense en les muntanyes?

 

En el gran telar del món, on els horitzons s'alcen en una simfonia d'altures, es troben les muntanyes. Oh, les muntanyes, guardianes eternes de secrets antics i testimonis de la història des de temps immemorials.

Contempla, amic viatger, els cims coronats de neu que toquen el cel amb el seu alé gelat. Són els pilars del món, les columnes que sostenen la volta celeste, erigides amb la solemnitat dels déus antics. En les seues vessants escarpades i en els seus pics escabrosos, es forgen les llegendes més heroiques i s'escriuen els destins més èpics.

En estes terres d'elevada majestuositat, la natura mateixa xiuxiueja contes de grandesa i d'humilitat. Aquí, els rius descendixen amb fúria impetuosa, esculpint canons profunds i valls serenes en el seu descens cap a les terres baixes.

Però no solament són bastions de bellesa salvatge; són també desafiaments per a l'ànima intrèpida. Els valents exploradors, amb els seus peus ferms i el seu esperit indomable, s'aventuren en estes terres altes a la recerca de glòria i descobriment. Escalant les vessants empinades, travessant els desfiladors traïdors, enfrontant els elements desfermats, troben en les muntanyes un mirall de les seues pròpies fortaleses i debilitats.

I així i tot, enmig de la grandiositat i l'adversitat, les muntanyes oferixen un regal preuat: la pau de l'esperit. En els cims més alts, on l'aire és pur i cristal·lí, on l'ànima pot elevar-se lliure de les preocupacions terrenals, es troba la serenitat que només les muntanyes poden oferir.

Així, en el gran teatre de la creació, les muntanyes destaquen com a símbols de grandesa, d'aventura i de contemplació. Són testimonis silents dels cicles de la vida, recordant-nos la nostra connexió amb la terra i amb l'univers mateix. En la seua ombra, trobem inspiració i renovació, i en la seua grandesa, descobrim la veritable mesura del nostre ésser.