PostNadal

 

No he dormit bé. Una nit llarga, d’eixes en què no trobes la calma. Quan veig que ja no puc més, faig el que més m’agrada: moure’m, buscar aire fresc i carregar-me d’energia nova.

El matí ha sigut intens. Classes després de Nadal. Tornar a la rutina em costa, però és ara quan toca centrar-se. Tinc els exàmens finals a la vora i vull aprofitar aquest mes sense treball per traure'ls endavant. La ment es tensa amb tant de material per repassar. Quan arriba l’hora de dinar, no puc més. M’he guanyat un descans.

Després de dinar, faig la primera eixida. Un passeig de tres quilòmetres. No és massa, però ja em reconforta. Sent el fred, l’aire en la cara, la tranquil·litat de la terra sota els peus. És com si cada pas deslligara un nus en el pensament. Em fa sentir bé.

A mitja vesprada, continue amb la feina de classe. Em trobe saturat. Necessite eixir del bucle. Decidisc pujar a la furgo, amb el portàtil, i anar-me’n a estudiar a la muntanya. Allí, resguardat del vent que bufa amb força, faig la feina. Respires millor, tot es digereix més fàcil quan estàs envoltat d’arbres i muntanyes.

Acabe el que tenia previst i faig una segona caminada. Quatre quilòmetres esta vegada. Els passos són més lleugers, el cap més clar. Note com si descarregara una càrrega invisible però pesada. És tan bo per al cos com per a l’ànima. Això em dona pau, benestar.

Avui ha sigut un d’eixos dies que es construïxen entre l’esforç i la recompensa. M’he posat a prova al matí amb la ment, i després amb el cos. Estar en moviment em fa sentir viu, i ací dalt, entre la muntanya i el vent, trobe el meu lloc. Per fi respire.