El retorn a la rutina després del desordre

Després de la tempesta, arriba la calma. A vegades, les nostres vides són com aquestes tempestes: plenes de corrents i ventades que ens arrosseguen de lloc en lloc, buscant algun tipus d’estabilitat. Vaig tornar a la rutina després d’un mes de vacances, un mes marcat per la neu i les festes, però també per l’exigència de finalitzar un grau superior en Gestió Forestal. Un mes intens, però que ha sigut més que un simple descans. Ha sigut el moment de parar i mirar al voltant, de respirar profundament per preparar-me pel que ve. Vaig tornar amb un projecte final que m'espera, amb una necessitat imperiosa de posar ordre a la meva ment i al meu cos. Les vacances no m'han ensenyat grans lliçons, però m’han permès, per primera vegada en molt de temps, frenar i observar. No es tracta de les muntanyes nevades ni de les fogueres que van marcar les festes. Es tracta de l’espai que m’he concedit a mi mateix, per redescobrir allò que realment vull aconseguir. Ara, mentre el projecte final ocupa els meus pensaments, també hi ha un altre objectiu que s’alinea amb tot això: tornar a posar-me en forma, centrar-me en mi. No és només una qüestió de força física, sinó de fer créixer la disciplina que sé que necessito per enfrontar el que queda per venir. L’equilibri que busco no el trobo en els entorns ni en els altres, sinó en mi mateix, en la capacitat d’aconseguir el que vull sense perdre’m pel camí.